Desborde
Sala La Gallera, Valencia. 2013
Desbordament consisteix en una enorme massa teixida la matèria primera de la qual és fil plàstic amb ànima de filferro en vermell, taronja i daurat. L'estructura que està formada per uns 100.000 metres de filferro i 3 milions de nusos, parteix del concepte del fractal, un nus que es repeteix infinitament i connecta les diferents parts de la malla amb una gran possibilitat de permutacions.
En el plantejament de Desborde no hi ha narració, per situar-se just al límit entre l'escultura i el dibuix, el brodat i la cistelleria. El procés és la seva història, la història de la confecció, un tempus suspès, un relat quotidià, monòton i vital ple de petits matisos i de diferents veus que es creuen. Reté en la seva espessor un diari de matins i tardes d'una desena de mans que recargolen i tallen per tornar a unir i donar nova forma; un cor de murmuris, confessions i de silencis compassats, mentre les mans giren veloços, generant nusos i torsions per armar aquestes petites mates alveolars que després formaran part d'un tot major; són mans amigues que s?han anat sumant i fent seva la proposta de l?artista.
En aquesta repetició contínua, aquesta salmòdia es compon de l'estructura que sustenta tot el projecte. Ja que el fi últim de la proposta és fer que totes les parts sumin i sostinguin amb la mateixa importància, el teixit en xarxa farà que cada part de les múltiples ramificacions generi una força sostenidora de tot l'òrgan i pugui surar en connexió amb la pròpia arquitectura .
Desborde consiste en una enorme masa tejida cuya materia prima es hilo plástico con alma de alambre en rojo, naranja y dorado. La estructura que está formada por alrededor de unos cien mil metros de alambre y 3 millones de nudos, parte del concepto del fractal, un nudo que se repite infinitamente y conecta las distintas partes de la malla con una gran posibilidad de permutaciones.Es un tejido que se adapta al continente, cada montaje es una pieza diferente que dialoga con la arquitectura. En el planteamiento de Desborde no hay narración, por situarse justo en el límite entre la escultura y el dibujo, el bordado y la cestería. El proceso es su historia, la historia de su confección, un tempus suspendido, un relato cotidiano, monótono y vital lleno de pequeños matices y de diferentes voces que se cruzan. Retiene en su espesura un diario de mañanas y tardes de una decena de manos que retuercen y cortan para volver a unir y dar nueva forma; un coro de murmullos, confesiones y de silencios acompasados mientras las manos giran veloces, generando nudos y torsiones para armar esas pequeñas matas alveolares que luego formarán parte de un todo mayor; son manos amigas que se han ido sumando y haciendo suya mi propuesta.
