fosc

​

 

Fosc en valencià, al·ludeix a la bella trama de la natura i al joc amb el dibuix com a idea. Parlo de línies negres, d'ombres intenses i perceptibles, d'una naturalesa enlluernada, arrasada i carbonitzada fins a esdevenir espectre del verd que fou.

Un horitzó negre, pastat pam a pam creixent en la seva espessa foscor, un dibuix mal·leable i fràgil que ens remet poèticament a un ja, futur constatable.

​

​

​